El projecte CONCORDIA és un projecte d’investigació subvencionat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana, en el marc de la convocatòria de subvencions per a Grups d’Investigació Consolidats (AICO), mitjançant resolució de 27 de juny de 2025. El Grup d’Investigació «Concordia, Dret i Societat» de la Universitat Miguel Hernández d’Elx ha acreditat una sòlida activitat investigadora que es veu impulsada amb aquest ambiciós projecte, l’objectiu central del qual consisteix a investigar quines són les causes de la discòrdia que s’observa actualment en la política espanyola, en quina mesura hi ha risc que aquesta situació s’estenga a altres àmbits de la societat, i quins són els mitjans més adequats per a recuperar la concòrdia que va presidir la Transició espanyola a la democràcia.

Aquest projecte es planteja des d’una perspectiva interdisciplinària, reunint-hi diversos àmbits de coneixement (Dret, Ciència Política i Periodisme), coordinats al voltant de sis objectius centrals. El primer constitueix una aproximació teòrica al concepte de «concòrdia», que busca estudiar-ne l’origen en el pensament clàssic per tal de disposar de criteris que permeten identificar quines idees, polítiques o comportaments fomenten la discòrdia en la societat. El segon objectiu s’orienta a investigar la relació entre concòrdia i Dret, amb especial atenció al fenomen de la degradació de la llei, que en molts casos no està orientada cap al bé comú. El tercer objectiu pretén examinar l’impacte que té el poder digital en la discòrdia imperant, atés que les noves tecnologies i les estratègies de les grans empreses tecnològiques estan modificant la manera en què es relacionen les persones. El quart objectiu parteix de la constatació que els mitjans de comunicació exerceixen un paper fonamental a l’hora de contribuir a la concòrdia, per la seua responsabilitat en la transmissió de notícies veraces; d’ací que analitzar la seua actuació en el context actual resulte indispensable per a la recuperació de la concòrdia. El cinqué objectiu pretén examinar si els denominats «discursos d’odi» han de ser considerats amenaces per a la concòrdia o, per contra, enriqueixen el debat públic, encara que generen dissens i fortes polèmiques. Finalment, el sisé objectiu se centra en la polarització política stricto sensu amb la finalitat d’indagar-ne les causes més profundes i veure en quina mesura responen a una crisi nacional i/o a una crisi del model d’Estat.